Dijous, 8 de març de 2007
Estimat diari:
Hui he tingut un dia horrorós, per fi m’he decidit a demar-li l’augment de sou al meu cap.Tot el cami cap al treball he anat pensant en què li anava a dir, però quan he arribat se m’ha oblidat tot. Eren les 12:05 quan he anat cap al seu despatx. Em tremolaven les cames. Estava molt nerviosa, desitjant que passara ràpid i, per suposat, que acceptara la meua petició. He tocat dues vegades a la porta i ell m’ha convidat a passar. Semblava content i això m’ha donat forces. He començat dient-li els anys que duia en aquest diari, com he treballat durament i com m’he esforçat per fer els millors articles, i després li he demanat el desitjat augment. Ell m’ha mirat somrient. Per un moment he pensat que me’l donaria, però res. M’ha dit que això era impossible perquè hi havia alguns companys davant meu que s’ho mereixien més i que si me’l donava a mi es veuria obligat a pujar el sou a totes les dones que treballaven allí. M’he alçat i sense dir ni una sola paraula m’he dirigit cap la meua taula. Estava indignada i amb moltes ganes d’agafar totes les meues coses i anar-me’n d’aquell lloc, on no em tractaven com jo em mereixia. Però no podia, o almenys no m’atrevia.
Mes tard, m’ha cridat al seu despatx, he tocat dues vegades com sempre i he entrat. Es trobava acompanyat de Joan, un dels tios més masclistes de tot l’edifici. No sabia per què m’havia cridat i per què estava aquell allí. Almenys m’ho ha aclarit nomes entrar: volia que llegira l’article de Joan. Quan l’he acabat de llegir m’ha dit que aprenguera d’ell i molt prompte tindria el sou desitjat. No podia creure’m el que sentia: m’he estava comparant amb aquell individu i a més estava admirant un article on posava en entredit el paper de la dona als esports! M’haguera agradat dir-los quatre coses ben dites a eixos dos, però no m’he atrevit. Necessite el treball. M’he acomiadat educadament. No podia perdre el meu valuós temps: eixe temps que posa a cadascú en el seu lloc.
PAULA VALERA. 1r Batxillerat.
Estimat diari:
Hui he tingut un dia horrorós, per fi m’he decidit a demar-li l’augment de sou al meu cap.Tot el cami cap al treball he anat pensant en què li anava a dir, però quan he arribat se m’ha oblidat tot. Eren les 12:05 quan he anat cap al seu despatx. Em tremolaven les cames. Estava molt nerviosa, desitjant que passara ràpid i, per suposat, que acceptara la meua petició. He tocat dues vegades a la porta i ell m’ha convidat a passar. Semblava content i això m’ha donat forces. He començat dient-li els anys que duia en aquest diari, com he treballat durament i com m’he esforçat per fer els millors articles, i després li he demanat el desitjat augment. Ell m’ha mirat somrient. Per un moment he pensat que me’l donaria, però res. M’ha dit que això era impossible perquè hi havia alguns companys davant meu que s’ho mereixien més i que si me’l donava a mi es veuria obligat a pujar el sou a totes les dones que treballaven allí. M’he alçat i sense dir ni una sola paraula m’he dirigit cap la meua taula. Estava indignada i amb moltes ganes d’agafar totes les meues coses i anar-me’n d’aquell lloc, on no em tractaven com jo em mereixia. Però no podia, o almenys no m’atrevia.
Mes tard, m’ha cridat al seu despatx, he tocat dues vegades com sempre i he entrat. Es trobava acompanyat de Joan, un dels tios més masclistes de tot l’edifici. No sabia per què m’havia cridat i per què estava aquell allí. Almenys m’ho ha aclarit nomes entrar: volia que llegira l’article de Joan. Quan l’he acabat de llegir m’ha dit que aprenguera d’ell i molt prompte tindria el sou desitjat. No podia creure’m el que sentia: m’he estava comparant amb aquell individu i a més estava admirant un article on posava en entredit el paper de la dona als esports! M’haguera agradat dir-los quatre coses ben dites a eixos dos, però no m’he atrevit. Necessite el treball. M’he acomiadat educadament. No podia perdre el meu valuós temps: eixe temps que posa a cadascú en el seu lloc.
PAULA VALERA. 1r Batxillerat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario