Manifest

València, 25 d’abril de 2007

Estimat poble valencià:

Avui fa 300 anys de la desfeta d’Almansa i d’aleshores ençà has tingut temps de recuperar la teua dignitat, la teua autonomia política i la teua llengua. És ben cert que el camí ha estat dur i els resultats visiblement millorables.

El que no has recuperat és la consciència: tres segles d‘abusos de poder i d’intents d’aniquilació han estat un temps massa llarg com per a esborrar de la teua memòria els teus orígens com a poble de la mà de Jaume I, rei d’Aragó.

No recordes la pertinença a una entitat política poderosíssima a l’Edat Mitjana com fou la Corona d’Aragó, dominadora de tota la Mediterrània en aquesta època sota una mateixa senyera.

També has oblidat que fores bressol d’escriptors de talla inestimable en la nostra llengua, com Joanot Martorell, pare literari del nostre Tirant lo Blanc.

I el que és més trist, has perdut les teues senyes d’identitat: No reconeixes els teus germans, catalans i mallorquins, que parlen la mateixa llengua. És més, de vegades, fins i tot renegues d’ells: per enveja o per ignorància. Ja ni tu mateix ho saps! I del valencià...Què et direm que tu no sàpies! Et costa molt expressar-te en aquesta llengua quan d’assumptes seriosos es tracta i només la utilitzes en familia o en àmbits tradicionalment conscienciats, com l’ensenyament.Una llàstima que no t’atrevisques a més!

Ara que el 2007 sembla un any emblemàtic per a tu, potser siga hora de posar ordre a casa...i una miqueta de seny. Potser hauries d’oblidar-te de tanta escaparata perquè ens reconeguen els de fora i hauríes de centrar els teus esforços per reconéixer-nos des de dins del cor: com a vertaders valencians que compartim uns orígens, una llengua, una literatura i una identitat. Li pese a qui li pese.

Alguns valencians i valencianes consciensciats